El Departament de Matemàtiques de l'IES Dr. Lluís Simarro us dóna la benvinguda al nostre espai docent.

Arxiu d’entrades
Log In

Secció: ‘GENERAL’

Totes les Matemàtiques en un arbre.

Criteris d’avaluació i seguiment dels pendents al curs 2020-2021.

A) CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.

L’avaluació ha de tenir en compte dos aspectes:
– Aprenentatge dels alumnes i les alumnes.
– Funcionament de la unitat didàctica.

AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE

Dintre d’aquest apartat hauria d’avaluar-se dos aspectes:

● Objectius específics
● Formació: objectius generals

OBJECTIUS ESPECÍFICS:
Per realitzar aquesta avaluació es proposaran diversos controls per avaluació, depenent de la unitat didàctica, però normalment un per tema o unitat. Aquests controls o proves, estaran elaborats per a comprovar el grau en que els alumnes i les alumnes han aconseguit els objectius proposats. Els controls d’avaluació, excepte en cas de presentació d’un paper signat pel metge, no es repetiran.

VALORACIÓ:

ESO:
En les tres avaluacions, la mitjana de les notes dels controls fets en cada avaluació suposarà el 80% de la nota final de l’avaluació. En la final, la nota serà una mitjana amb una ponderació del 25% per a la primera avaluació, 35% per a la segona avaluació i 40% per a la tercera avaluació.

BATXILLERAT:

A segon de batxillerat es celebra cada trimestre “la setmana d’exàmens”, en la què es concentren en tres o quatre dies els exàmens d’avaluació de totes les assignatures (a semblança de l’organització de les proves d’accés a la universitat). Aquest examen té un pes d’un 60% a la nota d’avaluació.

En les tres avaluacions, la mitjana de les notes dels controls fets en l’avaluació suposarà el 90% de la nota final de l’avaluació. En la final, la nota serà una mitjana amb una ponderació del 25% per a la primera avaluació, 35% per a la segona avaluació i 40% per a la tercera avaluació.

FORMACIÓ: OBJECTIUS GENERALS:

Per realitzar aquesta avaluació es tindrà en compte paràmetres com els següents:

● El treball diari dels alumnes.
● Actitud en classe.
● Col·laboració prestada, tant als companys i companyes així com al professor/a.
● Intervencions a classe.
● Treball en equip i paper que realitza dintre d’aquest.
● Autoavaluació per part dels alumnes i les alumnes. Entenent per autoavaluació que l’alumne o alumna prenga consciència dels seus propis avanços, estancaments o retrocessos amb la finalitat de que es responsabilitze de la seua pròpia formació.
● Control del quadern personal de l’alumne o alumna (No es tracta de revisar sistemàticament els quaderns, sinó de poder recórrer al quadern d’un alumne/a per a completar la informació que sobre el seu procés d’aprenentatge anem realitzant).
● Assistència a classe i puntualitat.
Respecte a l’ASSISTÈNCIA a classe, és necessari justificar adequadament les faltes, en cas contrari es considerarà falta injustificada. L’acumulació d’aquestes poden portar a la consideració d’abandó de l’assignatura i seran tractades com s’indica en el reglament de règim intern del centre. A més les faltes injustificades podran suposar la pèrdua del 20% de la nota de formació.

VALORACIÓ:

ESO Aquesta part suposarà el 20% de la nota final en cada avaluació.

Si en l’última avaluació la nota final de l’alumne/a no arribara al suficient (5), l’assignatura li quedarà per a juliol. En l’examen de juliol entra tota la matèria donada durant tot el curs. En juliol l’avaluació de l’alumne/a serà de 5 i extraordinàriament si es considera convenient pel treball, actitud i nota del control de juliol de l’alumne/a es podria posar fins a un 7, atenent als següents intervals: Si n=nota,
● 5≤n<7, es qualificarà amb una nota de 5.
● 7≤n<9, es qualificarà amb una nota de 6.
● n≥9, es qualificarà amb una nota de 7.

BATXILLERAT Aquesta part suposarà el 10% de la nota final en cada avaluació.

Si en l’última avaluació la nota final de l’alumne/a no arribara al suficient, l’assignatura li quedarà per a juliol. En l’examen de juliol entra tota la matèria donada durant tot el curs. En Juliol l’avaluació de l’alumne/a serà la nota obtinguda de l’examen, però mai superarà el 7.

CRITERIS DE CORRECCIÓ:

A) Es valorarà l’adequada estructuració de les contestacions atenent als següents factors:
● La claredat conceptual en l’exposició.
● La presentació (cal escriure clar, ordenat, distribuint bé els espais, deixant marges, etc.)
● No cometre faltes d’ortografia. (Un número elevat de faltes d’ortografia podrà suposar una pèrdua de 0.5 punts en la nota)
● La justificació de l’estratègia dissenyada per a resoldre el problema.
● La construcció o elecció raonada dels elements (funcions, models probabilístics, sistemes de referència, gràfics, etc.) necessaris per a la formalització matemàtica de la situació a resoldre.
● La correcció lògica en els raonaments o càlculs que porte a l’obtenció de la o les solucions o la convicció de la seua existència.
● La interpretació de les solucions obtingudes, si procedeix, i si de cas, posar de manifest la inviabilitat o incorrecció de la mateixa.

B) En tant que les matemàtiques constitueixen també un llenguatge que conté recursos apropiats per a convèncer i comunicar, es valorarà positivament les habilitats demostrades en quant a:
● La claredat i precisió.
● La coherència i pertinència dels arguments esgrimits.
● L’originalitat dels enfocaments.
● La concisió, pulcritud i claredat comunicativa.

RECLAMACIONS

Tots els alumnes de secundària i batxillerat, tindran el dret de veure els exercicis escrits corregits per tal de comprovar si la correcció ha estat l’apropiada en base als criteris de correcció esmentats en l’apartat anterior o hi ha algun error en la suma de les notes parcials. Si després de veure l’examen l’alumne/a continua estant en desacord, hi ha una normativa legal que es facilitarà a aquests per part del departament.

B) ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ.

De cada unitat, de diferents editorials i direccions de pàgines web tenim material, activitats i quadernets fotocopiables, d’ampliació i de reforç per a poder adequar-les al ritme de l’aula.

C) RECUPERACIÓ DE LES MATEMÀTIQUES PER A L’ALUMNAT AMB L’ASSIGNATURA PENDENT.

BATXILLERAT: (alumnat de 2n de Batxillerat amb matemàtiques de 1r pendent)

● RECUPERACIÓ DE L’ASSIGNATURA:

El departament acorda:

1) Que la matèria dels curs es dividirà en dos blocs, de tal manera que els alumnes pendents realitzaran dos exàmens, un en la primera part del curs (després de vacacions de Nadal) i un altre en la segona (després de falles). La nota serà la mitjana aritmètica de les dues proves.
2) Els alumnes que resulten suspesos en les proves anteriors tindran dret a realitzar un altre examen de recuperació de la part o parts suspeses abans de maig.
3) La matèria que entra en cada parcial és la següent:

PRIMER PARCIAL
Matemàtiques I: s’examinen els blocs d’Aritmètica i Àlgebra, i Trigonometria
(lliçons 1, 3, 4 i 5 del llibre Matemàtiques I, d’Anaya).

*Fàcilment es pot localitzar i visualitzar a internet.
Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials I: s’examinen del bloc Aritmètica i Àlgebra (lliçons 1, 3, 4 i 5, ambdós inclusivament, del llibre
Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials I, d’Anaya).

SEGON PARCIAL
Matemàtiques I: s’examinen els blocs de Geometria Analítica i Funcions (lliçons 7, 8, 10, 11 i 12 del llibre Matemàtiques I, d’Anaya).
Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials I: s’examinen els blocs de Funcions, Anàlisi i Estadística i Probabilitat (lliçons 6, 8, 9, Probabilitat) del llibre
Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials I, d’Anaya).

No obstant això, l’alumne podrà superar la matèria pendent si aprovara les Matemàtiques del curs en el qual es troba matriculat. En aquest cas la seua qualificació de la matèria pendent coincidirà amb la qualificació de la matèria del curs en el qual es trobe matriculat.

ESO: (alumnat amb les matemàtiques pendents d’altres cursos)

● RECUPERACIÓ DE L’ASSIGNATURA:

El departament acorda:
1) El lliurament trimestral de “quadernets” amb activitats dels continguts mínims exigibles de cada nivell.
S’acorda al curs 20/21 fer soles 2 “quadernets” corresponents als blocs temàtics de la primera i segona avaluació que van ser desenvolupats presencialment al curs anterior.
2) La observació, per part del professor-ra del curs actual, de l’actitud de l’alumne/a: atenció i concentració, participació, esforç, interés per aprendre els nous continguts que comporta el haver pujat de nivell, necessitat de detectar els errors (o mancances) i aprendre d’ells…
3) La nota per a aquests alumnes serà la mitjana entre la puntuació corresponent a la realització dels quaderns i l’actitud que mostra a l’actualitat, amb un pes del 50%, i l’altre 50% la puntuació de la prova escrita realitzada en aqueix trimestre, amb una puntuació mínima a l’examen de 3. És completament necessari haver entregat les activitats proposades. Els exercicis proposats en aquestes proves seran similars als entregats a l’alumne.
4) Els exàmens es realitzaran a l’aula i el mateix dia per als tres nivells, en la mesura que siga possible, però a diferents hores, perquè així un alumne/al fet que tinga pendents diversos nivells puga presentar-se a tots. En tot cas, l’apte en una matèria suposarà l’apte en les matèries dels cursos inferiors que tinguen pendents.

La qualificació corresponent a la convocatòria ordinària de juny serà la mitjana aritmètica de les obtingudes en els tres blocs. Serà aprovat si obté almenys un 5.

No obstant això, l’alumne podrà superar la matèria pendent si aprova les Matemàtiques del curs en el qual es troba matriculat, ja que a l’ésser les Matemàtiques una matèria recurrent, la major part dels continguts i objectius d’un curs abasten i amplien els continguts i objectius del curs anterior. En aquest cas la seua qualificació de la matèria pendent coincidirà amb la qualificació de la matèria del curs en el qual es trobe matriculat.

Si la qualificació final obtinguda no arriba a 5 punts en la convocatòria ordinària, l’alumne pendent haurà de realitzar una prova extraordinària al juliol, on es prestarà especial atenció a les activitats corresponents a les parts de la matèria que l’alumne/a no haja superat.

La separació en blocs de continguts per al desenvolupament d’activitats i proves és la següent: (Molt coincident amb la seqüenciació dels blocs temàtics de curs actual en què l’alumne es troba matriculat.)

CURS 1° E.S.O.
Bloc I.- Aritmètica
● Nombres naturals. Representació en la recta. Operacions amb nombres naturals. El sistema de numeració decimal. Problemes
● Divisibilitat en N. Múltiples i divisors. Criteris de divisibilitat. Nombres primers i nombres compostos. Descomposició en factors cosins de nombres naturals senzills. Mínim comú múltiple i màxim comú divisor.
● Nombres enters. Representació gràfica. Operacions elementals. Propietats. Potències de base sencera i exponent natural. Propietats. Arrels quadrades exactes.
● Mesures directes i indirectes. Instruments de mesura. Precisió i estimació en les mesures.

Bloc II.- Àlgebra, aritmètica
● Nombres fraccionaris i decimals. Representació. Fraccions equivalents. Fracció irreductible. Ordre en els nombres fraccionaris i decimals. Operacions elementals. Aproximacions i arrodoniments. Jerarquia de les operacions. Ús del parèntesi.
● Problemes
● Concepte d’equació. Equacions de primer grau amb coeficients senzills.
Bloc III.- Geometria.
● Elements bàsics de la geometria del pla. Relacions d’incidència, paral·lelisme i perpendicularitat entre rectes.
● Angles. Classificació. Mesura d’angles. Operacions amb mesures d’angles.
● Mediatriu d’un segment. Bisectriu d’un angle.
● Les figures planes elementals (descripció, construcció, classificació i propietats). Rectes notables d’un triangle (construcció amb regla i compàs).
● Càlcul d’àrees i perímetres de les figures planes elementals. Càlcul d’àrees per descomposició en figures simples.
● Circumferències i cercles. Relacions entre angles i arcs de circumferència. Posicions relatives de rectes i circumferències.
● Els problemes geomètrics que precisen de la representació, el reconeixement i el càlcul de les mesures de les figures planes.
● Les gràfiques elaborades a partir de taules de valors.
● Les gràfiques i els diagrames de barres relacionats amb els fenòmens naturals, la vida quotidiana i el món de la informació.

CURS 2° E.S.O.

Bloc I.- Nombres naturals i Enters. Operacions combinades. Problemes.
● Nombres enters. Representació gràfica. Operacions elementals. Propietats. Potències de base sencera i exponent natural. Propietats. Arrels quadrades exactes.
● Problemes combinats.
● Divisibilitat en N. Múltiples i divisors. Criteris de divisibilitat.
● Nombres primers i nombres compostos. Descomposició en factors cosins de nombres naturals senzills. Mínim comú múltiple i màxim comú divisor. Nombres decimals.

Bloc II.- Nombres fraccionaris. Operacions combinades. Magnituds.
● Nombres fraccionaris i decimals. Pas de fracció a decimal.
● Representació. Fraccions equivalents. Fracció irreductible. Ordre en els nombres fraccionaris i decimals. Operacions elementals. Jerarquia de les operacions. Ús del parèntesi. Números periòdics.
● Les estratègies de càlcul mental a partir de les propietats de les operacions numèriques.
● Les magnituds i la seua mesura. El sistema mètric decimal. Unitats de longitud, massa, capacitat, superfície i volum. Transformació d’unitats d’una mateixa magnitud. La relació entre capacitat i volum.

Bloc III.- Llenguatge algebraic. Equacions. Taules. Problemes. Geometria.
● Magnituds directa i inversament proporcionals. Percentatges. La resolució de problemes.
● Llenguatge algebraic. Operacions algebraiques Equacions i Sistema.
● Igualtats notables.

CURS 3° E.S.O.

Bloc I.- Nombres racionals. Nombres reals. Nombres irracionals.
● Repàs dels nombres racionals i les seues operacions.
● Repàs de les formes decimals i de les fraccions generatrius.
● Operacions amb radicals.
● Notació científica.

Bloc II.- Equacions i sistemes.
● Repàs d’equacions de primer i segon grau.
● Divisió d’un polinomi per x-a. La regla de Ruffini. Aplicació al càlcul d’arrels d’un polinomi i a la resolució d’equacions.
● Sistemes d’equacions lineals.
● Mètodes de resolució. Problemes.

Bloc III.- Funcions. Semblança. Angles.
● Concepte. Expressió algebraica i gràfica.
● Monotonia. Extrems relatius.
● Idea de continuïtat. Interpretació de gràfiques.
● Repàs de les funcions lineals i funcions quadràtiques amb les seues respectives gràfiques.
● Teorema de Tales.
● Teorema de Pitàgores.
● Concepte d’angle.
● Angles d’un polígon.

Los 10 mejores momentos matemáticos de ‘Los Simpson’

Punxeu a la imatge per descobrir el que diu al títol de la notícia.

Los fascinantes secretos matemáticos escondidos en “Los Simpsons”

Via el diari digital Público (punxeu la imatge):

¿Para qué sirven las matemáticas?

Interessant i molt divertit article sobre la necessitat de les matemàtiques:

 
¿Para qué sirven las matemáticas?

Alabanza. El reino de las matemáticas

 

A continuació l’enllaç a un llibre gratuït, cedit per l’autor, novel·la relacionada amb les matemàtiques, com ja ho mostra el títol.

Alabanza. El reino de las matemáticas, de Jesús Mate.
Sebastián se encuentra en Alabanza, una especie de mundo medieval lleno de curiosos personajes. Sólo recuerda que se fue a la cama, después de haber estado estudiando toda la tarde para el examen de matemáticas del día siguiente, y que despertó allí sin más. Es consciente de que todo debe ser un sueño. Pero el mundo de Alabanza se empeña en hacerle resolver distintos problemas matemáticos para poder sobrevivir.

La lectura de esta pequeña novela requiere haber superado las matemáticas de toda la Educación Secundaria Obligatoria. No obstante, hasta los más pequeños podrán disfrutar de los personajes y aventuras de Alabanza.

Alabanza. El reino de las matemáticas

Redes 125: Descifrar las probabilidades en la vida

En la mayoría de situaciones de la vida, el sentido común es un buen atajo para solucionar problemas o para tomar decisiones con un resultado positivo para nosotros. Pero en otras circunstancias, la intuición puede fallar. En esos casos, es mejor saber de teoría de probabilidades y no dejarnos llevar por el primer impulso. El matemático y divulgador científico Amir Aczel le explica a Punset en este capítulo de Redes cómo las matemáticas pueden ayudarnos en contextos tan diversos como en el juego o en las relaciones personales. (Punxeu a l’enllaç per veure el vídeo)
Redes 125: Descifrar las probabilidades en la vida

Conrad Wolfram sobre: cómo enseñar a los niños matemática real con computadoras

Desde los cohetes hasta los mercados de valores, muchas de las creaciones más emocionantes de la humanidad son impulsadas por las matemáticas. Entonces, ¿por qué los niños le pierden el interés? Conrad Wolfram sostiene que parte de la matemática que enseñamos, el cálculo a mano, no sólo es tedioso sino sobre todo irrelevante para la matemática real y el mundo real. Aquí nos presenta una idea radical: enseñar matemática a los niños a través de la programación computacional.
Conrad Wolfram sobre: cómo enseñar a los niños matemática real con computadoras

Siete mil millones… y usted, ¿sabe qué número es?

Se espera que la población mundial llegue a siete mil millones en las próximas semanas. Después de haber crecido muy lentamente durante la mayor parte de la Historia, el número de personas en la Tierra se ha más que duplicado en los últimos 50 años.

¿Dónde encaja usted en esta historia de la humanidad? Para averiguarlo, introduzca abajo su fecha de nacimiento.
(seguiu l’enllaç)
Siete mil millones… y usted, ¿sabe qué número es?

Vertigen matemàtic


Hi ha infinits nombres racionals, però tots són visualment molt avorrits. Sí, perquè els seus decimals, encara que siguin infinits, acaben sempre repetint-se en seqüències més o menys llargues. Tot nombre racional es pot obtenir com a quocient de dos nombres enters. Per exemple, 22 dividit per 6 dóna un soporífer 3,66666… perquè el 6 es repeteix ‘ad infinitum’ en seqüències d’un sol dígit. En canvi el quocient de 22 dividit per 13 dóna un nombre lleugerament més amè 1,692307 692307 692307… els decimals del qual es repeteixen en seqüències de sis dígits, o el de 22 dividit per 19, que dóna el semidivertit 1,157894736842105263 157894736842105263 1578947368… els decimals del qual ja triguen 18 dígits a repetir-se. El 22 dividit per 7 és un racional famós perquè durant una curta seqüència de dígits enganya i es fa passar pel celebèrrim nombre Pi, és a dir, 3,142857 142857 … Però l’autèntic nombre Pi no és pas un nombre racional, no hi ha cap seqüència dels seus decimals que es repeteixi contínuament i indefinidament. Els decimals del veritable nombre Pi no poden deduir-se dels decimals que el precedeixen. Per tal raó el desplegament dels dígits d’un nombre real com Pi funciona com una font de nombres aleatoris: 3,141592653589793…. Ara bé, combinant aquesta idea amb la idea que Pi té un nombre infinit de dígits s’arriba a una conclusió sorprenent: qualsevol irracional com el nombre Pi conté qualsevol seqüència finita de nombres. És a dir, en alguna posició precisa de la seva seqüència infinita de dígits apareix per primera vegada qualsevol seqüència finita. Després, és clar, la seqüència va apareixent en posicions successives i ho fa infinites vegades!

Hi ha diverses webs en la xarxa en què el nombre Pi apareix amb més de dos-cents milions de dígits i amb un cercador que, en desenes de segon, localitza la posició d’una seqüència finita qualsevol. Per exemple, la meva data de naixement, el 02121948, apareix per primera vegada en la posició 41.614.646 i encara apareix dues vegades més dins dels primers dos-cents milions de dígits. Segons recorda Joaquín Navarro en un llibre deliciós (“Los secretos del número Pi”, RBA 2011), el físic teòric Richard Feynmann va assenyalar divertit que en la posició 762 apareixen sis nous seguits. En principi és sorprenent que aquesta seqüència aparegui tan aviat perquè la probabilitat d’obtenir-la amb un dau de deu cares numerades del 0 al 9 és de només el 0,08%. La seqüència equivalent de sis quatres consecutius, per exemple, apareix per primera vegada en la posició 828.499.

Però atenció. Si el desplegament decimal de Pi conté qualsevol seqüència finita de nombres, llavors també conté qualsevol poema mai escrit en qualsevol idioma. Hi ha prou d’establir un codi numèric per a cada una de la trentena de lletres existents. No sabem exactament on, però el sublim poema “L’infinito” de Leopardi apareix per primera vegada en un lloc precís de Pi. Però el mateix podem dir de tots els poemes bons, dolents i pèssims escrits durant la història de la humanitat. I de tota la literatura, amb les seves novel·les, contes, assajos… I de totes les crítiques que aquelles mai van tenir. El més torbador és que el nombre Pi no sols conté la totalitat de la literatura publicada. També conté tota la literatura que encara falta per escriure. No cal sinó assumir (el que no és precisament un excés de pessimisme) que el futur de la humanitat és finit.

Tot el finit apareix infinites vegades en el nombre Pi: tota la música escrita en les partitures i tota la música encara per compondre, totes les partides d’escacs jugades i per jugar… El poeta que es disposa a escriure uns versos en un rampell d’inspiració potser sàpiga que aquests versos ja són escrits en algun lloc de la immensitat de Pi, però potser sospiti també que cal escriure’ls a desgrat de tot per despertar-los del seu sopor i que algú els llegeixi.

Jorge Wagensberg. Director científic de la Fundació La Caixa, Barcelona. (Extret de Vilaweb)