Biblioteca

Accés a la consulta dels fons bibliogràfics del centre.

Seccions
Arxiu d’entrades
Connectar

JOAN FUSTER

COMENTARIS DE L´OBRA

“Com la d’Erasme, ‘el pobre, malalt, dèbil, previngut, reticent, enginyós, equívoc Erasme de Rotterdam’, la significació de l’escriptor de Sueca ha estat no sols representativa sinó, sobretot, altament exemplar; representativa i exemplar al nostre país per als intel·lectuals del seu temps i per a tots els que han vingut després d’ell. Es tracta de l’exemplaritat d’un discurs intel·lectual bàsicament creatiu i creador que es vol independent per damunt de tot, amb la independència necessària per intervenir en tot allò que l’afecta no sols com a intel·lectual sinó també i sobretot com a persona i com a membre d’una societat.”

(Jaume Pérez Montaner: “El discurs de l’escriptor i el de l’intel·lectual”, dins Creació literària al País Valencià. Problemes i propostes. Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, 2000)

* * *

“Per Fuster, a l’hora d’escriure cal deixar de pensar en un hipotètic lector del propi nivell intel·lectual i tendir, en canvi, a la vulgarització cultural. Reivindicarà, per tant, el diàleg obert, característic de l’àmbit mediterrani, que esperoni la intel·ligència col·lectiva, a través de la ironia, i que propiciï aquell humanisme liberal que té els seus ressorts més preuats en la tolerància, la controvèrsia i la llibertat d´esperit […].

Malgrat la diversitat temàtica que conforma el corpus fusterià —obra poètica, assaig civicopolític, assaig historicocultural o bé de caràcter humanístic—, aquest respon, en el seu conjunt, al projecte que ha d’orientar, en forma quasi d’imperatiu moral, la funció social de la seva activitat intel·lectual: bé en forma d’autoexploració en els seus escrits més personals —en el Diari o en els aforismes—, bé amb apreciacions de caràcter valoratiu, sobre els compromisos contrets per autors tan diversos com Erasme, Unamuno, d’Ors, Gide, Marcuse…, des de la seva condició de “lector-crític”. És per aquesta perspectiva doble de “lector-escriptor” que se situa en una disposició estimativa del paper social que pertoca el quefer intel·lectual.”

(Antoni Riera: Literatura d’idees. Barcelona: Bruño, 1992)

* * *

“Joan Fuster, també en la llengua, representa, per damunt de tot, la voluntat de ser normal. Insistesc: aquesta voluntat s’inscriu en un món cultural profundament anòmal. En aquests moments, en què s’han desfermat polèmiques tan estèrils al voltant de la llengua estàndard, Fuster és un paradigma clar. La seva llengua té sempre com a objectiu fonamental transmetre unes idees, o proposicions o interrogants. Desdenya l’arcaisme estèril, la paraula indòmita, la troballa dialectal: la seva llengua conforma un estil de prosa culta i eficaç, vàlida a tot arreu del domini lingüístic.”

(Jesús Huguet: “La força de la paraula en Joan Fuster”, dins Homenatge universitari a Joan Fuster. València: Servei de Publicacions, 1993)

* * *

“Conceptuo l’aparició de Fuster en la nostra àrea lingüística com un fenomen considerable. Si a les illes F. de B. Moll ha estat el primer element pràcticament integrador, a gran escala, de la nostra àrea lingüística, Joan Fuster ho ha estat —i ja veient les coses des del punt de vista polític— a València.”

(Josep Pla: Homenots. Barcelona: Editorial Selecta, 1962. A la pàgina de Josep Pla, a l’apartat d’antologia, trobareu un retrat de Joan Fuster fet per Pla)

* * *

“Poques vegades he trobat un escriptor professional que hagi llegit tantes de coses de tants autors i de tantes literatures, que estigui tant à la page del fet literari universal com en Fuster i que, alhora, conegui amb tant detall i valori amb tanta justícia la pròpia literatura.”

(Rafael Tasis: “Joan Fuster assagista”, Serra d’Or, 1960)

Deixa un comentari

Cal estar validat per a deixar un comentari.