Biblioteca

Accés a la consulta dels fons bibliogràfics del centre.

Seccions
Arxiu d’entrades
Connectar

FRAGMENTS DEL RETRAT DE JOAN FUSTER FET PER JOSEP PLA

 

Relacionat amb el que fins ara portem escrit em sembla que s´hi han d´afegir aquestes confessions directíssimes:

“Escric molt; potser escric massa coses que no m´interessen, però no hi ha més remei. Visc a Sueca, on la vida és tranquil.la. Cada setmana faig una escapada a València, de vint-i- quatre, per veure-hi gent i parlar-hi, naturalmente. De tant en tant pujo a Barcelona. Sembla que tinc molts amics i no em falten algunes persones que m´odien cordialmente, no sé per què. Com a escriptor he assistit a alguns congresos més o menys internacionals d´escriptors –on m´he ensopit sobiranament, però que m´han permès de fer turisme en bones condicions; he viatjat una mica, molt poc, sobretot per falta de possibilitats econòmiques; he fet conferències, mítings i sermos (s´entén profans) des dels estanys de Salses a Guardamar; he obtingut algun premi…. Sóc un gran treballador i, com que l´afirmació és una veritat literal, no vull que me la neguin, i l´única cosa que lamento és que la necessitat de guanyar-se la vida a força d´escriure em deixi ara tan poc temps per a llegir. Llegir és l´unica cosa que m´ha divertit sempre. I no voldria morir-me sense haver deixat en funcionament i  “en forma” al País Valencià, uns quants equips d´intel.lectuals capaços de remoure –o almeyns d´intentar-ho aquesta societat en perpètua somnolència digestiva…

“Els assaigs de Fuster són realmente brillants, agust i sensibles, i demostren que s´ha pogut enfrontar amb les convulsions enormes del seu temps, i no ha perdut mai un to impàvid i comprensiu. Aquests fets són especialmente visibles en les elucubracions que ha editat sobre matèria artística i literària. És Fuster que ha resumit en el títol d´un dels seus llibres tota la enorme revulsió que caracteritza les arts plàstiques en els presents moments: “El descrédit de la realitat”.

L´elucubració fusteriana sobre matèries literàries respon també, em sembla, a les imposicions de l´època –imposicions que li han deixat un ample marge a l´exercici de la seva personal agudesa. Ara a mi em sambla que en aquest ordre d´activitats Joan Fuster ha fet una obra realmente mestra: és el pròleg a l “Antologia poètica” d´Ausiàs March, apareguda per conmemorar el 500 aniversari de la mort del més gran poeta medieval de la Nostra àrea Ling. És un assaig perfecte, admirablemente contruït i escrita mb una tal quantitat de mitjans expressius, que col.loca Fuster en un primer pla de la literatura en els presents moments. És molt agradable de poder fer aquesta afirmación tractant-se d´un català de València –és a dir, d´un català que ha tingut en el seu país una recuperación més aviat banal i magríssima, perquè a València la Renaixença tingué, per desgràcia, aquestes característiques. Aquest pròleg és un capítol admirable, indispensable, d´aquella Història de la literatura Catalana que somniem, els materials de la qual en el camp erudit recolliren Massó i Torrents, Rubió i Balaguer, Bohigues i Riquer i alguns erudits estrangers, però que falta elaborar pensant a posar el llibre a les mans del públic cultivat i corrent, i per tant no excessivament disposat al dolor i al sacrifici.

 

Josep Pla. Obra completa. HOMENOTS. QUARTA SÈRIE. Ed Destino

Deixa un comentari

Cal estar validat per a deixar un comentari.