Biblioteca

Accés a la consulta dels fons bibliogràfics del centre.

Seccions
Arxiu d’entrades
Connectar

AUSIÀS MARCH

AUSIÀS MARCH

Temàtica i producció

En l´obra de March domina el tema amorós, igual que en els poetes de l´amor cortés. Però Ausiàs superà decididament la poesia dels trobadors perquè, a través dels seus versos, analitza, amb una sinceritat inèdita, el seu món íntim ple de contradiccions: veu l´amor com una barreja de cos i d´esperit, de desig i de renúncia, de bé i de mal, fins i tot arriba a afirmar “jo sóc el més gran dels amadors”. El fet és que la impossibilitat de ser correspost en aquesta aspiració de perfecció el porta a una angoixa permanent, manifestada sovint per mitjà del desengany, la idea de la mort, o els dubtes sobre Déu i el pecat.

Per això, tot i que l´amor és el centre de la seua poesia, també s´hi distingeixen uns altres temes importants que han marcat la divisió tradicional de la seua producció:

. Cants d´amor, en què s´expressa sovint la lluita del poeta entre l´amor espiritual i el carnal.

. Cants morals, que parlen de la necessitat de viure cristianament per salvar l´ànima.

. Cants de mort. Al llarg de sis poemes, un March ja vell es lamenta per la mort de la seua dona Joana Escorna, i resol alhora la lluita interna del seu desig carnal amb la idealització del record amorós.

. Cant espiritual, que és una llarga oració de 224 versos estramps en què demana la misericòrdia i l´ajuda divines.

. Poesia circumstancial, un conjunt de poemes de temàtica diversa (adreçats al rei i a altres poetes).

La superació de la lírica provençal

Ausiàs March és el primer a abandonar gran part de les convencions de la poètica trobadoresca: l´ús de l´occità, l´hermetisme formal, el tractament tòpic de l´amor cortés… A partir d´ell, podrem parlar d´una poesia produïda íntegrament en valencià, que en el seu cas, a més exposa el conflicte intern i personal del poeta. La innovació temàtica més notable d´AM és de fet, el reconeixement  profund de la dimensió humana de les persones: ell mateix com a matèria poética i una nova visió de la dona.

Un jo irrepetible

Nombrosos són els poemes que reivindiquen l´autoafirmació i la singularitat del poeta i la contraposen als altres amb un contundent i repetit “jo sóc aquell”. Ell sabia que la seua poesia era molt personal, que no es podia explicar amb les paraules dels predecessors ni amb una llengua artificiosa. Per això, l´ús del seu valencià es fa indispensable, i abandona l´artificiositat de la llengua occitana. March era conscient que deixava arrere ambientacions amables i virtuosismes tècnics trobadorescos per a descriure el seu món convuls, poblat de personatges marginals, condemanats, malats o torturats, enmig d´una natura inquietant. La seua poesia, altament conceptual, sovint s´ha considerat una autoconfessió o una teràpia literaria per a superar les contradiccions que el torturaven.

Una dona real

AM ens presenta una dona de carn i ossos, amb virtuts i defectes, una persona capaç d´arrossegar-lo al pecat o de suggerir-li els sentiments més elevats; en definitiva, una imatge femenina diferent que s´allunya dels models coneguts: els provençals, els italians o la visió purament misògina.

Les fonts d´Ausiàs March

Entre AM i els trobadors no hi ha una ruptura total. Simplement es tracta d´una evolució en la qual  hi ha elements que perduren i uns altres que es renoven. No oblidem que continuà usant els sistemes trobadorescos de la rima i el metre, i gran part del bagatge literari anterior.

Encara que es parla d´ell com a primer poeta modern, AM és hereu de tota la tradició literària anterior. Podem dir que la seua originalitat no rau tant en els temes com en la manera de tractar-los. March no aprofita tan sols els models provençals; la lectura dels textos marquians també ens desperta records d´autors com Ramon Llull i els filòsofs escolàstics, amb la seua concepció de l´home com un ésser a cavall entre el bé i el mal, i en lluita contra ell mateix. En aquest sentit, en els Cants morals, el poeta manifesta la seua voluntat de viure d´acord amb les lleis divines per preparar l´ànima amb vista a l´altra vida, sense deixar de reiterar la seua condició humana.

D´altra banda, la poesia concebuda com a introspecció i anàlisi dels sentiments és una manifestació de les influències italianes de Petrarca i la seua escola.

Deixa un comentari

Cal estar validat per a deixar un comentari.