IES Dr. Lluís Simarro

In memoriam Dolores Huesca Argente

Accipe, cara puella, nostri monimenta doloris

M.Val.Martialis I,88, vv.7

“rep, estimada xiqueta, els testimonis del nostre dolor”

La vesprada del 24 de desembre ens va deixar definitivament Lolita, Dolores Huesca Argente, catedràtica de Filosofia del nostre institut.

Molts del actuals membres de la nostra comunitat educativa no la vàreu conèixer (es va jubilar per motius de salut abans de traslladar-nos al nou edifici) i és per tant de justícia deixar testimoni del seu pas per aquesta casa en aquells anys en què, malgrat la seua delicada salut, va dur a terme una tasca per la qual sentia un gran entusiasme i a la qual va dedicar el millor que tenia: un esperit que no coneixia el desànim, capaç de lluitar contra tots els entrebancs, dificultats i reticències que moltes vegades els propis companys li presentàvem quan discutíem sobre els nous plantejaments pedagògics.

Si en l’aspecte professional va ser una treballadora infatigable (per millorar la seua formació va estudiar també psicologia al mateix temps que feia classes de filosofia, va fer cursos de reciclatge i altres cursets d’aquells que llavors s’estilaven) i una professora entregada per complet a la seua tasca docent, els seus mèrits com a persona no li anaven al darrera: agradable en el tracte, mai una mala cara, mai un comentari despectiu sobre una altra persona, mai una desqualificació, mai un mal gest. Sóc conscient que ací, en este país, enterrem molt bé els nostres morts, que sempre parlem bé del que ha faltat….però és completament cert que no he sentit mai ningú, ni company ni amic, parlar mal de Lolita o fer un comentari sobre ella que no fora laudatori. Era amiga de tothom i no li negava res a ningú.

No va viure molts anys, però els va viure intensament fins que el seu fat la va apartar de la vida activa.

De com va ser el seu periple vital i professional ja vaig escriure fa anys en la revista de l’institut i qui no el conega pot llegir-lo en el següent enllaç: Lolita Huesca (semblança biogràfica) No és qüestió de repetir-me.

Com amic que he sigut espere que haja trobat el descans que mereixia després de tantes fatigues i com escrivien en les làpides romanes S(it) T(ibi) T(erra) L(evis), l’equivalent al nostre “DESCANSA EN PAU”.

Josep Vicedo

Ací teniu fotos d’un dinar recent amb companys de promoció:

Commentaris tancats.