CONFERÈNCIA A CÀRREC DE ROSA TORÁN, HISTORIADORA (febrer, 2019).

CONFERÈNCIA A CÀRREC DE ROSA TORÁN, HISTORIADORA.

CONFERÈNCIA DIVIDIDA EN DUES PARTS:

ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS I LA FIGURA DE FRANCESC BOIX.

Rosa Toran és historiadora i membre de Amical de Mauthausen i altres camps. Rosa és autora de una sèrie de llibres sobre l’exili, la deportació i la estada als cmaps de concentració nazis dels republicans espanyols que fugiren de les tropes franquistes i acabaren als camps del III Reichs. Entre aquestes obres destaques:

Josep Miret Musté (1907-1944) – 11/10/2017 – Edicions 62

Joan de Diego. – 15/02/2007 – Edicions 62

Joan de Diego. – 15/02/2007 – Edicions 62

Els camps de concentració Nazis. – 02/05/2005 – Edicions 62

Vida i mort dels republicans als camps nazis – 14/05/2002 – Edicions Proa

Un dels eixos bàsics de la doctrina nacionalsocialista contemplava la construcció d’una nova comunitat basada en la desigualtat i en la jerarquització dels individus, sota el mite de les races i la inclusió de l’esclavisme per a la producció moderna. En definitiva, una societat dividida entre éssers superiors i inferiors, amos i esclaus, uns destinats a dominar i els altres a ser dominats.

Els camps de concentració, recintes concebut des de la mateixa pujada d’Hitler al poder, l’any 1933, i expandits per tota Alemanya i els països ocupats, es van convertir en espais destinats al càstig i a l’extermini, per mètodes directes o a través del treball extenuant. El treball esclau havia de formar part del nou ordre, en la perversa concepció del *Reich dels mil anys, i dins de l’estat totalitari nazi, les SS van tenir un paper primordial en l’organització econòmica, a través del control de la producció dels camps. Oswald Pohl, plenipotenciari de Himmler i director general dels camps, va posar les bases per al màxim rendiment econòmic, d’acord amb les informacions proporcionades pels comandants dels camps i amb el suport d’un enorme complex burocràtic. A partir de la confiscació o adquisició a baix preu de fàbriques dels països ocupats i del control dels treballadors forçats dels camps es va alçar un gran ‘hòlding’ empresarial SS.

Però no solament les SS (Schutzstaffel, l’organització militar, policial i política de l’Alemanya nazi) es van beneficiar de l’explotació de la mà d’obra esclava. Grans consorcis i empreses van treure rendiment, bé amb el lloguer dels deportats a les SS, bé amb la instal·lació de fàbriques al costat dels mateixos camps, sense que faltés la implicació de grangers o agricultors en l’extensa xarxa d’explotació. A partir de 1943 van proliferar les fàbriques d’armament en instal·lacions subterrànies, on les condicions de treball van arribar a extrems inimaginables, com Daura-Mittelbau, annex al camp de Buchenwald, o Ebensee, al de Mauthausen.

L’esclau estava sacrificat totalment al servei de les necessitats del *Reich, amb horaris sota l’arbitri de les SS, que podien arribar a jornades de 12 hores diàries, sense comptar els desplaçaments. A mesura que les necessitats de guerra demandaven mà d’obra per a les indústries de guerra per a suplir als alemanys destinats al capdavant, va exercir un paper fonamental en el sistema concentracionari Albert *Speer, el ministre d’Armament, no sense que s’evidenciessin contradiccions entre els imperatius de la producció i la satisfacció dels objectius eliminatoris de la Solució final per als jueus i altres col·lectius, com els gitanos.

Les condicions de treball, alimentàries i sanitàries feien que les persones actives i creatives de tots els sectors es transformessin en una massa decrèpita condemnada a una curta vida, calculada de 6 a 9 mesos, i amb un baix rendiment, compensat amb les contínues aportacions de mà d’obra. El häftlinge o presoner es convertia en una peça, un parrac, i sofria condemna en treballs de construcció, ampliació o serveis dels propis camps o en comandos externs, columnes que entraven i sortien dels camps en files de cinc, sota les ordres del capo i del vorabeiter. La fam, el somni i els cops actuaven sobre el treball d’uns esclaus que esperaven, com a màxim, no malgastar les poques forces que s’esgotaven amb el pas dels dies.

Justament aquest any, en el 70è aniversari de l’alliberament dels camps, el tema triat per a la commemoració en *Mauthausen ha estat el treball en la pedrera. Pels seus 185 graons van pujar i van baixar pedres els republicans espanyols deportats en aquest camp, que també van ser obligats a construir i ampliar, des de la seva arribada a l’agost de 1940.

Aquesta entrada ha esta publicada en CONFERÈNCIES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *